Tenim dos fruits ben diferenciats sota el nom de móra: un és el fruit d'un arbust que pertany a la família de les Rosàcies i un altre, procedeix de l'arbre de la morera. Es tracta d'un fruit de mida petita, arrodonit que està format per petits glòbuls que al seu interior contenen una llavor. En el cas de la móra d'arbust o esbarzer, és una fruita que té poc èxit a Espanya i el seu consum és molt minoritari. Això es deu, en part, al fet que aquesta planta, que a més és espinosa, creix de forma desordenada envaint terrenys i finques i és de difícil manipulació per les seves pues. En quant a la móra de la morera, és un fruit que té més qualitat que l'anterior, són una mica més grans, poden ser blanques o negres, són també més dolcess i no tenen les diminutes llavors en l'interior de cada glòbul, per el que la fa més agradable de menjar. Les fulles d'aquest arbre són les que serveixen d'aliment als cucs de seda. És una fruita dolça quan està ben madura i té algun matís àcid. És molt aromàtica.
Cal consumir aquests fruits sense demorar-se massa ja que es deterioren ràpidament tot i que a la nevera es mantenen fins a 3 dies. Han d'estar brillants i notar una textura ferma. S'han de transportar amb cura ja que es tracta d'una fruita delicada un cop està madura. Poden consumir-se fresques, com fruita de taula, i també poden elaborar-se melmelades, confitures, iogurt, sorbets i gelats i s'empra molt en pastisseria per elaborar i per decorar pastissos.
Les mores són fruites autòctones de les regions temperades i subtropicals d'Àsia, Àfrica, Europa i Amèrica, però la majoria de les varietats són natives d'Àsia.

VARIETATS
Hi ha més de 300 espècies de móra, però poques tenen valor comercial. Hi ha varietat amb espines i sense espines. Dins d'aquestes varietats n'hi ha dolces i no dolces.
Logan: encreuament de móres i gerds. Menys aromàtica que el gerd i més àcida que la móra d'esbarzer.
Young: sembla una móra d'esbarzer estirada però és un encreuament de móra dels rostolls i gerds. És àcida i poc aromàtica.
Boysen: de grans dimensions i aspecte exterior semblant a la gerd. És un encreuament entre la varietat Young i el gerd.
Tay: procedent d'Escòcia, és un encreuament entre l'esbarzer i el gerd. És gran, àcida i de color vermell fosc.

PROPIETATS NUTRICIONALS
Aquestes fruites són de baix valor calòric per la seva escassa aportació d'hidrats de carboni. Són especialment riques en vitamina C. En general, les baies silvestres són una bona font de fibra, que millora el trànsit intestinal, i de potassi, ferro i calci (aquests dos últims de pitjor aprofitament que els procedents d'aliments d'origen animal), tanins d'acció astringent i de diversos àcids orgànics. No obstant això, el que en realitat caracteritza a aquestes fruites és la seva abundància de pigments naturals (antocians i carotenoides) d'acció antioxidant. En l'alimentació humana, aquest tipus de fruites constitueixen una de les fonts més importants d'antocians, que els confereixen el seu color característic i que estan al costat amb àcids orgànics com ara l'àcid oxàlic o l'àcid màlic, responsables també del seu sabor. La vitamina C té acció antioxidant, igual que els antocians i carotenoides. Aquesta vitamina intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl.lula.